ESPAÑA: GUARDIOLA Y EL IDIOMA CATALÁN

(Traducido al castellano más abajo)

 

En català... Passa-ho!

Parlar no hauria de ser mai un problema. Parlar en català tampoc, com parlar en castellà o en anglès o en serbocroat, xinès o danès. I no obstant els catalans constatem pràcticament cada dia com parlar en la nostra llengua pot arribar a ser un problema. Per què? Si ho volen saber, ho tenen fàcil. Vagin al seu ordinador, connectin-se a la pàgina web d’El Mundo (elmundo.es) o a la del Marca (marca.es) ­–líders de la premsa digital espanyola– i cliquin la notícia o fòrum sobre la resposta de Josep Guardiola durant la roda de premsa posterior al partit Dinamo-Barça de dimecres, en què afirmava: “És la nostra llengua [el català], som un país amb una llengua pròpia”.

Agafin-s’ho amb temps i paciència, perquè a El Mundo hi ha un centenar de pàgines de comentaris i a Marca, a l’hora d’escriure aquest article anaven pel comentari 2.933, i el conjunt destil·la tanta mala bava, tanta catalanofòbia i tanta manca de respecte per la llibertat i els drets individuals i col·lectius dels catalans, que la primera reacció seria empadronar-se urgentment a qualsevol dels 170 municipis on aquest diumenge (13-D) es podrà votar per la independència de Catalunya.

Josep Guardiola porta 18 mesos dirigint el Barça i, per tant, viatjant amb el Barça per Espanya i pel món i fent rodes de premsa plurilingües sense que això hagi causat cap problema. Per què? Perquè l’entrenador del Barça actua amb la mateixa naturalitat, transparència i dedicació amb tothom i des del primer dia. “Si em pregunteu en català, contestaré en català; ...si me preguntáis en castellano, contestaré en castellano; ...if you ask me in English, I’ll try to answer in English; ...se mi domandate in italiano, io vi risponderò in italiano... I si per atendre tothom en el seu idioma cal estar-s’hi més estona, s’hi està.

Aquesta és la política lingüística de Guardiola en la seva relació amb els mitjans. Aquesta és la radiografia de, per exemple, la roda de premsa posterior a la final de la Champions, on no vaig veure ni un periodista català que es molestés per una pregunta-resposta en italià, castellà o anglès, com tampoc vaig veure cap italià disgustat per una pregunta-resposta en anglès, castellà o català. Per què un periodista espanyol s’hauria de molestar per una pregunta-resposta en català?

Qui no vegi respecte, educació i voluntat de servei en l’actitud de Guardiola és que està cec, però no físicament, sinó mentalment. Qui hi vegi o en faci un problema és perquè el problema el té ell i el té a dins, com un càncer, enquistat, pervers i dominant.

Hi ha almenys tres grans causes perquè una cosa que no és problema ho acabi sent, i aquí tornem als digitals. Una és la manipulació interessada del tema que fa El Mundo plantejant el debat amb el títol ¿Le parece bien que Guardiola utilice la Champions para hacer una reivindicación nacionalista? Sona tan lleig que fa venir ganes de contestar “No”, però és que la frase menteix més que proposa. A Guardiola li fan una pregunta concreta ­–en rus traduït al castellà– i la respon –en castellà traduït al rus– amb una naturalitat i prudència marca de la casa.

La segona és la ignorància d’aquells a qui els ve de nou que parlar en català amb un que et parla en català no és un acte de rebel·lia antiespanyola, de reivindicació patriòtica, de provocació, d’activisme polític, de nacionalisme, d’independentisme, d’autisme, de camuflatge o de politització del futbol, sinó un acte natural, automàtic, de disc dur, despullat de segones intencionalitats.

I la tercera gran causa són les ganes de tocar els nassos als catalans, com a expressió d’uns drets de conquesta històrics, d’un despotisme cultural i ideològic o simplement de la catalanofòbia. Per tot això hi ha gent que ara vol linxar Guardiola. Enhorabona per a ells, però el problema el continuen tenint ells. Guardiola seguirà utilitzant el català en el pròxim desplaçament, perquè és el seu idioma. I la resta de catalans farem el mateix. Passa-ho!

 ::::::::::::::::::::::::

En catalán… difúndelo!

 

Hablar no habría de ser jamás un problema. Hablar en catalán tampoco, como hablar en castellado o en inglés o en serbocroata, chino o danés. Y no obstante los catalanes constatamos prácticamente cada día como hablar en nuestra lengua puede llegar a ser un problema. ¿Por qué?

Si lo quieren saber, lo tienen fácil. Vayan a su ordenador, conéctense a la web de El Mundo (www.Elmundo.es) o a la de Marca (www.marca.es) –líderes de la prensa digital española- y cliquen sobre la noticia o foro sobre la respuesta de Joseph Guardiola durante la rueda de prensa posterior al partido Dínamo-Barça del miércoles, en que afirmaba: ­ “És la nostra llengua [el català], som un país amb una llengua pròpia”. (Es nuestra lengua (el catalán) somos un país con una lengua propia).

Tómenlo con tiempo y paciencia, porque en El Mundo hay un centenar de páginas de comentarios y en Marca, a la hora de escribir este artículo andaban por el comentario 2.933 y el conjunto destilaba tanta mala leche, tanta catalanofobia y tanta falta de respeto por la libertad y los derechos individuales y colectivos de los catalanes, que la primera reacción sería empadronarse urgentemente en cualquiera de los 170 municipios donde este domingo (13-D) se podrá votar por la independencia de Catalunya.

Joseph Guardiola lleva 18 meses dirigiendo el Barça y, por tanto, viajando con el Barça por España y por el mundo y haciendo ruedas de prensa plurilingües sin que ello haya causado ningún problema. ¿Por qué? Porque el entrenador del Barça actúa con la misma naturalidad, transparencia y dedicación con todos y desde el primer día. “Si me preguntan en catalán, contestaré en catalán; …si me preguntáis en castellano, contestaré en castellano; …if you ask me in English, I’ll try to answer in English; …se mi domandate in italiano, io vi responderò in italiano… Y si para atender a todos en su idioma hay que estarse mas rato, es está.”

Esta es la política lingüística de Guardiola en su relación con los medios. Esta es la radiografía de, por ejemplo, la rueda de prensa posterior a la final de la Champions, donde no hubo ningún periodista catalán que se molestase por una pregunta-respuesta en italiano, castellano o inglés, como tampoco hubo ningún italiano disgustado por una pregunta-respuesta en inglés, castellano o catalán. ¿Por qué un periodista español se habría de molestar por una pregunta respuesta en catalán?

Quien no vea respeto, educación y voluntad de servicio en la actitud de Guardiola es que está ciego, pero no físicamente, sino mentalmente. Quien vea o se haga un problema es porque el problema lo tiene él, adentro, como un cáncer, enquistado, perverso y dominante.

 

Hay al menos tres grandes causas por la que una cosa que no es problema acabe siéndolo, y aquí volvemos a los (periódicos) digitales.

 

Una es la manipulación interesada del tema que hace El Mundo planteando el debate con el título: ¿Le parece bien que Guardiola utilice la Champions para hacer una reivindicación nacionalista? Suena tan mal que dan ganas de contestar “No”, porque la frase miente más que propone. A Guardiola le hacen una pregunta -en ruso traducido al castellano- y la responde –en castellano traducido al ruso- con una naturalidad y prudencia que es marca de la casa.

 

La segunda es la ignorancia de aquellos a los que le viene de nuevo que hablar en catalán con uno que te habla en catalán no es un acto de rebeldía anti española, de reivindicación patriótica, de provocación, de activismo político, de nacionalismo, de independentismo, de autismo, de camuflaje o de politización del fútbol, sino un acto natural, automático, de disco duro, despojado de segundas intencionalidades.

 

Y la tercera gran causa son las ganas de tocar las narices a los catalanes, como expresión de un derecho de conquista histórica, de un despotismo cultural e ideológico o simplemente de catalanofobia. Por todo eso hay gente que ahora quiere linchar a Guardiola.

 

Enhorabuena para ellos, pero el problema lo continúan teniendo ellos. Guardiola seguirá utilizando el catalán en su próximo desplazamiento, porque es su idioma. Y el resto de catalanes haremos lo mismo.

¡Difúndelo!