Blogia
Máximo Kinast Avilés

ESPAÑA: FUTBOLISTA INDIGNADO



http://noticias.lainformacion.com/deporte/futbol/el-futbolista-antisistema-se-retira-el-futbol-es-corrupcion-dinero-y-muerte_q3grSdfC2Y2XAJB1oTmWX1/   

Fútbol   

El ‘futbolista antisistema’ se retira: “El fútbol es corrupción, dinero y muerte”

Javi Poves, que debutó este año con el Sporting en Primera, se retira con sólo 25 años. Le definen como antisistema. Tanto, que el 15-M se le queda corto: “Lo que hay que hacer es quemar los bancos, cortar cabezas”, dice. 

06/08/2011 | Quique Peinado

Javi Poves se presentó un día en las oficinas del Sporting de Gijón y pidió, ante la sorpresa de la gente del club, que dejaran de pagarle por transferencia bancaria: “No quiero que se especule con mi dinero ni un segundo. No pienso utilizar un banco”, les dijo. Otro día, devolvió un coche que el club había dado a cada jugador: “Me sentía mal teniendo dos coches. No lo necesitaba”.

Javi Poves vivía una contradicción vital permanente. Después de que Manolo Preciado le premiara con su debut en Primera División contra el Hércules (salió de la cantera del Atlético de Madrid y jugó en el juvenil del  Rayo, en Las Rozas y Navalcarnero), en su cabeza sólo estaba dejarlo. “Lo que se ve desde dentro lo deja claro: el fútbol profesional sólo es dinero y corrupción. Es capitalismo, y el capitalismo es muerte. No quiero estar en un sistema que se basa en que la gente gana dinero gracias la muerte de otros en Sudamérica, África, Asia. Simplemente, mi yo interior me impide seguir en esto”, dice Poves.

Tiene 25 años y mucha pasión. A veces, hasta le cuesta explicar quién es. “Me llaman antisistema, me han encasillado ahí, pero no sé lo que soy. Sí que sé que no quiero vivir prostituido como el 99% de la gente. Si no puedo tener una vida limpia en España, la tendré en Birmania, donde sea”, dice. Estudiará Historia por la UNED y verá lo que hace. No lo tiene claro. Si acaso, planea viajar por el mundo oprimido. “Quiero conocer el mundo de verdad, saber lo que hay. Ir a África. Para eso no hace falta mucho dinero. He estado en Turquía en hoteles de tres euros”, recalca.

En un magnífico artículo de ‘La Nueva España’, Poves cuenta que, aunque se acercó al 15-M al comienzo y constató la pasión e ilusión de la gente, el movimiento se le queda muy corto. “Plantean cambios muy superficiales, a mí no me valen. ¿De qué me sirve ganar 1.000 euros en vez de 800 si están manchados de sangre, si sé que se obtienen con el sufrimiento y la muerte de mucha gente? La suerte de esta parte del mundo es la desgracia del resto. En vez de tanto 15-M y tanta hostia, lo que hay que hacer es ir a los bancos y quemarlos, cortar cabezas. Así de claro te lo digo”, señala. Efectivamente, más claro no puede ser Javi Poves, el chaval de 25 años que deja el fútbol para tomar un camino incierto lejos de todo.

::::::::::::::::::::::::::::::

:::

http://www.elpais.com/articulo/deportes/futbolista/indignado/elpepidep/20110809elpepidep_5/Tes  

ELPAÍS.COM

REPORTAJE

El futbolista indignado

Javi Poves, defensa central del Sporting, rescinde su contrato y cuelga las botas con 24 años asqueado de un deporte que cree envilecido por el dinero

No quiso cobrar por transferencia bancaria y rechazó un coche regalado
Solía leer en las concentraciones 'El capital', de Marx, y 'Mi lucha', de Hitler


Javi Poves
Javi Poves, en la terraza de un restaurante frecuentado por los jugadores del Sporting.- PACO PAREDES


MARIO DÍAZ
- Gijón - 09/08/2011

Javi Poves podría seguir ganándose la vida en el fútbol y con mejores ingresos que la mayoría de la gente de su edad, 24 años, pero la pasada semana decidió armonizar sus ideales y su vida. Poves, que jugó dos temporadas en Segunda División B con el filial del Sporting de Gijón y debutó en Primera en la última jornada de la pasada Liga, resolvió sus contradicciones de forma drástica: "¿De qué me sirve ganar 1.000 euros en vez de 800 si sé que se obtienen con el sufrimiento de mucha gente?"

Un puñado de detalles pusieron al entorno de Poves en la pista de la decisión que acaba de tomar. Los compañeros de equipo se sorprendían al ver cómo el defensa central se entretenía en los viajes y las concentraciones con libros como El capital, de Karl Marx, o Mi lucha, de Adolf Hitler. En las oficinas del club también se sorprendieron cuando pidió que anulasen el ingreso de su nómina por transferencia bancaria para que no se especulase con su dinero o cuando devolvió las llaves del coche que una firma comercial entregaba a los futbolistas del primer equipo porque con el suyo, un Smart, le bastaba.

Unas declaraciones de Javier Poves Gómez (Madrid, 28 de septiembre de 1986) al diario La Nueva España en junio pasado, en plena efervescencia del Movimiento 15-M, anticipaban su prematura retirada del fútbol profesional. Nada tenía que ver con su ostracismo, traducido en los únicos 10 minutos que Manuel Preciado le concedió en el partido final de la temporada anterior, intrascendente, en Alicante. Le quedaba un año de contrato, pero ya entonces barruntaba el adiós: "Cuando era pequeño, jugaba por amor al deporte, pero cuanto más conoces el fútbol más te das cuenta de que todo es dinero, de que está podrido, y se te quita un poco la ilusión".

A diferencia de los indignados que tomaron las calles y plazas la pasada primavera, Poves no cree en la vía pacífica para enfrentarse al sistema. Lo explicó muy gráficamente al portal Lainformación.com, en el que anunció su retirada: "En vez de tanto 15-M y tanta hostia, lo que hay que hacer es ir a los bancos y quemarlos, cortar cabezas. La suerte de esta parte del mundo es la desgracia del resto".

Tras cambiar impresiones con ellos en la plaza Mayor de Gijón, Poves no cambió su opinión sobre los indignados: "Es un movimiento creado a propósito por los medios de comunicación para canalizar ese malestar social que hay y para que esa chispa no se convierta en peligrosa e incontrolable para el sistema. Es un lavado de cara para el sistema capitalista, pero no un cambio radical".

En julio, mientras sus compañeros realizaban la pretemporada, Poves se fue a Mareo y firmó la rescisión de su contrato. Podría haber seguido jugando en Segunda B o en alguna Liga exótica, pero decidió desandar el camino que tomó hace unos años y volver a los estudios para cursar Historia por la UNED. Una materia que le ayude en su nuevo camino: "No tengo definido mi punto de vista. Lo que quiero es leer mucho e informarme de todo".

"Creo que lo llaman antisistema", reflexiona Poves cuando se le pide su adscripción ideológica: "El problema es que o eres de derechas o eres de izquierdas. Yo no soy de nada. Soy antitodo eso". Y, frente a su nueva realidad, sin el colchón de unos ingresos seguros, espeta: "Quiero conocer el mundo de verdad, saber lo que hay. Ir a África. Para eso no hace falta mucho dinero. He estado en Turquía en hoteles que costaban tres euros. No quiero vivir prostituido, como el 99% de la gente. Si no puedo tener una vida limpia en España, la tendré en Birmania. Donde sea".


::::::::::::::::::::::::

VEIENT COM actúa el Barça en la seva "independència" com a club, no costa gaire entreveure com ho faria amb la seva una Catalunya com l'actual, on sembla que la consciència individual i col·lectiva ja només sigui al diccionari.

Representa que fan el que volen (deutes a part?) però en lloc d'informar-se i fer sempre el millor que es pugui fer en cada cas, només fan "el que toca fer" i ja està.

Lamentable.

Aquí poso la foteta que s'han fet, ben cofois, amb el milionari genocida que vol inundar el món amb transgènics, vacunes i altres productes tòxics de les químiques i farmacèutiques on ell inverteix, ara que per aquí els van retallant el subministrament de diners públics.

D'això se'n diu, ras i curt, complicitat criminal.


http://www.foxsportsla.com/futbol/Bill-Gates-y-Barcelona-se-unen-en-un-mismo-fin-20110728-0081.html   

Bill Gates y Barcelona se unen en un mismo fin

Jueves, 28 de julio de 2011
Bill Gates y Barcelona se unieron en pro de fundación contra la polio. Fuente: AP

(...)


http://www.peru.com/economiayfinanzas/portada20100916/118225/Bill-Gates-compra-500-mil-acciones-de-empresa-de-semillas-transgenicas-Monsanto   

Bill Gates compra 500 mil acciones de empresa de semillas transgénicas Monsanto

Bill Gates accionista de Monsanto

(...)


http://www.elsalvador.com/mwedh/nota/nota_completa.asp?idCat=6376&idArt=4280005   

Bill Gates defiende transgénicos

» Sostiene que el debate que impulsan las ONG no aporta ninguna solución. La meta es combatir el hambre

(...)


Un angelet, vaja.

Entre el nou disseny que l'ha allunyada de la senyera, els benefactors de Qatar i aquest monstre d'en Gates embrutant-la encara més... visca la samarreta del Barça?

(Merci, Daniel)

Conseqüències?
Doncs moltes i cap de bona. Per exemple, aquesta:

http://www.migueljara.com/2011/08/13/un-juez-encierra-en-un-psiquiatrico-a-una-nina-enferma-por-toxicos/

Un juez encierra en un psiquiátrico a una niña enferma por tóxicos

Publicado por Miguel Jara el 13 de agosto de 2011

(...)


O aquesta altra:

http://www.trinityatierra.com/2011/07/13/una-de-las-revelaciones-sobre-las-vacunas-mas-inexcusables-que-existen/

Una de las revelaciones sobre las vacunas más inexcusables que existen

Por el Dr Mercola, 10 de Julio 2011

Traducción de TaT

Una científica que trabajó en el pasado en la industria farmacéutica recientemente ha creado un polémico debate desde todos los aspectos del asunto del autismo vinculado a las vacunas cuando ella publicço su artículo sobre investigación respecto al autismo. Este estudio es tremendamente importante, por mucha razones. Un elemento que ha visto la luz y que ha pasado desaparcibido hasta la fecha ha sido el uso de células embrionarias de abortos en la producción de vacunas.

Las noticias de la CBS reportaban:

“Los informes de Ratajczak revelan que en el mismo momento en que algunos fabricantes de vacunas retiraban el timerosal de la mayor parte de las vacunas (con la excepción de las vacunas de la gripe, las cuales todavía contienen timerosal), estos mismos fabricantes comenzaron a fabricar vacunas a partir de tejidos humanos.

Ratajczak dice que el tejido humano está siendo empleado actualmente en 23 vacunas. Ella discute el aumento de incidentes del autismo correspondiendo con la introducción de ADN humano en la vacuna triple vírica y sugiere que existe una conexión entre estos dos aspectos”.

Fuentes:

CBS News Marzo 31, 2011
LifeSiteNews Abril 23, 2010
J Immunotoxicol Enero-Marzo 2011
EWTN
Environ Sci Technol 2010
Sound Choice Pharmaceutical Institute
National Network for Immunization Information
LifeSiteNews, Febrero 7, 2005

Sin embargo, su estudio de 79 páginas contiene un detalle que podría pasar fácilmente desapercibido, cinco palabras que revelan uno de los aspectos secretos más impactantes que la industria farmacéutica ha tratado de ocultarnos.

 La línea aparece en la página 70 y dice “…cultivado en tejidos fetales humanos”.

y la frase completa dice:

“Un aumento adicional en la incidencia del autismo se produjo en 1995 cuando la vacuna de la varicela empezó a obtenerse y desarrollarse en tejidos fetales humanos”.

(...)


Total, que A VEURE SI PETA D'UNA VEGADA LA BOMBOLLA DEL FUTBOL (inclosa la seva falsa coartada "independentista"-regionalista) QUE LA FERUM JA ÉS INSUPORTABLE!


http://www.diariodenavarra.es/noticias/deportes/futbol/osasuna/la_burbuja_del_futbol.html

FÚTBOL

La burbuja del fútbol

SANTIAGO ZUZA . PAMPLONA    
  • Siete clubes van a comenzar la Liga en una situación muy delicada y los tres ascendidos lo harán en concurso de acreedores
Actualizada 24/06/2011 a las 11:53

(...)


http://www.estrelladigital.es/deportes/burbuja-futbol-amenaza-estallar_0_949105121.html

La burbuja del fútbol amenaza con estallar

Los derechos de la televisión de la Liga son un negocio con unas pérdidas anuales que pueden alcanzar los 180 millones de euros. 

El 67% de los ingresos de la mayoría de los clubes de fútbol españoles proceden de la cesión de estos derechos

MA Blanco y Gorka Castillo, Madrid. 02/05/2011

(...)

:::::::::::::::::::::::::::::::::::

http://www.eltriangle.eu/cat/notices/la_bombolla_del_futbol_5238.php

La 'bombolla' del futbol

Jaume Reixach 
Abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, tots ja sabíem que la bogeria de la febre del totxo i de l’especulació desbocada acabaria malament, molt malament. Senzillament, era immoral que un pis es vengués a preu d’or i resultava insostenible que les entitats bancàries financessin fins i tot per sobre del valor ja inflat de la hipoteca. Tots ho sabíem, però no hi vam fer res i ara n’estem pagant les dolorosíssimes conseqüències. A tothom –promotors, industrials, treballadors, bancs, ajuntaments, comunitats autònomes, Govern central, banca internacional...– ja els anava bé (molt bé) aquesta vertiginosa espiral  de creació de riquesa (fictícia), tot i ser conscients que el gegantí castell de cartes podia caure en qualsevol moment. Com  així ha estat.    

Però, de bombolles especulatives n’hi ha per tot, no solament en l’àmbit de les finances, a la Borsa o en el sector immobiliari. I n’hi ha que encara no han esclatat amb tota la intensitat latent, com és el cas del futbol i, per extensió, el món de l’esport professional d’elit, associat –en bona mesura– a l’explotació dels drets televisius. Ho dic en majúscules: ÉS UNA IMMORALITAT INADMISSIBLE ELS DINERS QUE MOU EL FUTBOL. En aquests temps de crisi i d’atur, quan no paren de tancar empreses i cada cop hi ha més gent que malviu per arribar a final de mes, és una indecència que el Reial Madrid hagi pagat 94 milions d’euros pel fitxatge del jugador Cristiano Ronaldo o que el Futbol Club Barcelona pagui 45 milions d’euros pel davanter Zlatan Ibrahimovic (el cost real del fitxatge seria d’uns 70 milions d’euros), per posar dos exemples recents.

Com va sentenciar Talleyrand, «allò que no pot ser, no pot ser i, a més, és impossible». Avui, més que mai, és impossible d’assumir i digerir els estratosfèrics salaris i premis que cobren les estrelles del futbol, els pilots de la Fórmula 1, els tennistes més mediàtics o els ciclistes de primera fila. Tot i reconèixer els seus mèrits personals (tal com els de la resta dels esportistes que també són campions, però d’especialitats minoritàries), és un escàndol inacceptable per a la moral pública de la societat que uns xicots –famosos, sí, però amb moltíssima vida al davant– s’embutxaquin cada any desenes de milions d’euros per exhibir les seves habilitats amb una pilota, un cotxe o una bicicleta. En temps de vaques grasses tot és possible, però en temps de vaques magres aquesta opulència és indignant i feridora.

La crisi capitalista està provocant profunds canvis en l’actitud de la gent.  S’imposen l’austeritat, el consum responsable, la modèstia, el reciclatge... D’aquesta desfeta, n’està sorgint una nova Humanitat: els rics ja no són moda, el luxe és un insult. De moment, el xou del futbol sembla impermeable a aquests nous paradigmes de civilització, però no trigarà gaire a «tocar de peus a terra». Aquesta temporada 2009/2010, l’empresa Mediapro està obligada a regar amb 600 milions d’euros la Lliga de Futbol Professional espanyola a canvi dels drets de televisió. D’on i de qui pensa Jaume Roures trobar i treure aquesta ingent quantitat de diners? El president de l’FC Barcelona, Joan Laporta, vol especular amb els terrenys del Miniestadi per tal que la festa continuï. No s’ha assabentat encara que aquesta festa ja fa dies que va acabar...



::::::::::::::::::::::::

...adonar-te que molts compatriotes no tenen una altra manera d'alliberar la seva frustració nacional si no és cridant "Visca Catalunya, puta Espanya" durant un Barça-Madrid fa més pena que no res...


http://www.publico.es/catalunya/375146/ferum-de-regionalisme

Público.es

Ferum de regionalisme

LLUÌS-ANTON BAULENAS 09/05/2011 08:20

Visca Catalunya, puta Espanya" o "Viva España, puta Cataluña" són variants dels crits que s'han sentit aquests darrers dies d'èpiques confrontacions esportives (sic). Molts dels seguidors del Barça ho han cridat tot enarborant la senyera oficial o l'estelada i molts dels del Madrid han fet el mateix amb la bandera espanyola (oficial o preconstitucional).

El primer que se'ns acut és pensar que difícil (i fins i tot mortal, recordem el mort apunyalat del dia de la final de Copa) és no ser català i ser seguidor del Barça. ¿I els soferts membres de les penyes blaugrana que hi ha escampades per Espanya? Per força s'han de sentir ofesos pels crits dels que, en teoria, són compatriotes. Vet aquí una contradicció que situa la pugna Barça-Madrid en uns paràmetres de màxima estupidesa com és el fet d'equiparar-ho a una confrontació oberta Catalunya-Espanya.

D'acord, si d'alguna cosa serveix el futbol, és per dissipar energia. Però cada cop més, fer-lo servir per reivindicar la nació catalana esdevé antic i caspós. I el que és més irritant, fa ferum de regionalista. No serveix afirmar que, mentre no siguem independents o no tinguem més poder de decisió és una via per manifestar la nostra realitat deprimida, etc. Doncs no. N'hi ha que no pensem així. I saben per què? Perquè amb tots els respectes, el Barça no és la USAP de Perpinyà.

Els perpinyanesos, reivindicant la catalanitat a través de l'esport, tímidament, esvaloten una mica les comarques catalanes d'administració francesa. Més al sud, des de Barcelona, la cosa és diferent. No ens hauria de caldre ni el Barça ni el futbol. Som un país on la gent normal, vostè i jo, ens mobilitzem si cal per la llengua, per la nació, etc.

Tenim tradició de societat civil (no tanta com alguns diuen) i per això podem organitzar esdeveniments com per exemple les consultes per la independència. Això és seriós, modern i democràtic. I pràctic. Perquè no ho entenen. Recordem-ne els titulars: "Xarlotada", etc. Gran error, no ho entenen i per aquest motiu ho menyspreen. Però és important.

Ara mateix, fa no res, hem pogut gaudir del lipdub per la llengua, una iniciativa organitzada per la Plataforma per la Llengua i 23 entitats d'immigrants per reivindicar el paper del català com a eina d'integració. En l'enregistrament, van participar-hi prop de 1.500 persones. Vet aquí una altra manera de reivindicar un valor nacional, una iniciativa que, pel fet de ser moderna, lúdica i original, descol·loca l'adversari.

Dur el futbol al terreny de la pugna nacional no només és avorrit i passat de moda sinó que no descol·loca ningú ja que situa la dialèctica de la qüestió en paràmetres espanyols, coneguts i encasellats. Tan encasellats que podria bullir com una cassola en el forn durant segles el sentiment nacional català oprimit sense sortir del camp del Barça o del del Madrid. I que no passés res més l'endemà.

De vegades, vista la precarietat dels partits independentistes, adonar-te que molts compatriotes no tenen una altra manera d'alliberar la seva frustració nacional si no és cridant "Visca Catalunya, puta Espanya" durant un Barça-Madrid fa més pena que no res. I penses que si tota aquesta energia es traspassés a les urnes en el moment de votar, que diferents que serien les coses.


::::::::::::::::::::::::::::::::

http://www.publico.es/catalunya/383641/sense-l-espoli-forts-d-armilla

Público.es

Antonio Baños

Sense l'espoli, forts d'armilla


Manifestació dels indignats pels carrers de Barcelona, el 19 de juny. edu bayer
Manifestació dels indignats pels carrers de Barcelona, el 19 de juny. edu bayerXalok


ANTONIO BAÑOS 24/06/2011

Ara resulta que això del 15-M és massa poc català. És una remor que ha passat a formar part de la línia mutant d'argumentari d'aquells que no volen reconèixer que alguna cosa amb substància està passant als carrers del sud d'Europa. Perquè, encara que alguns pensin que la cosa neix a Madrid, hem d'obrir el focus i incloure la creixent revolta antibunga-bunga italiana i les massives manifestacions de la geração à rasca portuguesa, que aviat tornaran al carrer. A Catalunya, un sector de l'opinió de dieta sobiranista ha fet córrer d'un conjunt de brames que han esdevingut una tesi certa: el 15-M parla en castellà. Això, agafat pel costat sociolingüístic, no faria sinó refermar la seva catalanitat. No hi ha res més nostrat que canviar de llengua tot just es fan crides en públic o es parla amb castellanoparlants. No hem d'anar a cap assemblea per veure com un grup de catalans passem al castellà de forma automàtica davant de qualsevol que parli la llengua de Cospedal. A les assemblees on he anat, amb la gent que he parlat, la quota de català no difereix de la normal a la ciutat de Barcelona.

La que arriba des d'alguns sectors de la ceba és una altra mena d'acusació. Perquè, si mai s'ha exigit a Greenpeace que es manifesti sobre la defensa del català, per què a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, per posar un exemple, se li fa requesta amb tanta vehemència? O és que Catalunya Caixa desnona amb més benvolença que Caja Madrid? O és que hem vist que els Mossos peguin amb més seny que la Benemérita? ¿Són les retallades catalanes les més belles que es fan i desfan?

El conflicte exposat als carrers de la perifèria europea és, més que internacional, internacionalista. Les dificultats evidents que va tenir l'assemblea de la plaça de Catalunya per aprovar la moció a favor del dret d'autodeterminació dels pobles és una prova que aquest tema no es troba al centre de l'imaginari de la protesta. No vol dir que no sigui important o que es pugui menystenir. Al Camp Nou la gent vibra amb les accions futboleres; al Liceu, amb una ària de la Gruberova, i pot ser que una mateixa persona faci les dues coses, però mai alhora.

Pel que sé, a Madrid la sensibilitat vers la llibertat dels pobles de la península és similar a Sol que a la resta de la ciutat: fluixeta per ser suau. I entre els acampats hi ha espanyolistes unitaris, federals, indepes i gent que es malfia (amb raó) dels Estats nació, però malgrat això els seus consensos són ferms amb l'acció que els convoca. El que s'està fent, sota la queixa de pa sucat amb oli de l'espanyolitat del moviment, és nodrir un d'aquells mites catalans que tant ens agraden. El que diu que, sense espoli fiscal, Catalunya, més que un dels PIGS, seria una mena de Hong Kong amb escalivada; un país trempant, germà de la Xina i el Brasil. És a dir, que sense Espanya el capitalisme català faria olor de núvol, com aquells productes d'higiene femenina. El nostre tarannà exportador, la nostra dèria fabril, la fe en la innovació, les virtuts espartanes de la nostra burgesia, serien suficients per fer-nos rics, incorruptibles, virtuosos. Però això de fer passar bou per bèstia grossa, de derivar cap a l'espoli (absolutament sagnant i injust, d'altra banda) les crueltats del deute privat i de la plutocràcia financera, sembla que ja no li cola, al jovent. Ni aquí ni la Xina Popular, com deia l'entranyable pixaner Carod.


Comentaris

Bastant d'acord en general, senyor Baños, però si es diu voler lluitar contra les injusticies del "sistema" però resulta que molt més contra unes que no pas contra unes altres, on és llavors la coherència? (ningú diu que la coherència sigui fàcil, però és importantíssima!)

I la consciència? On és la consciència del moviment si aquesta NO VOL anar vinculada a la llengua PRÒPIA del lloc?

 

Sense coherència ni consciència ja podem plegar, perquè no en pot sortir res de bo.

En el cas més que dubtós d'arribar a d'aconseguir així "alguna cosa", res no garanteix tampoc que sigui en la millor direcció...

Resum dels enllaços:

«Es queixen del Parlament i de la Política professional, de la burocràcia, però funcionen exactament igual»


http://www.racocatala.cat/forums/fil/143701/lodissea-dun-dret-huma-ser-aprovat-movimet-prodemocracia-com-lacampadabcn-esta-manipulada

L'odissea d'un dret humà per ser aprovat per un moviment prodemocràcia. Com l'acampadabcn està manipulada.

(...)


http://www.racocatala.cat/noticia/26482/dret-dautodeterminacio-lacampadabcn-cronica-duna-odissea

El dret d'autodeterminació a l'Acampadabcn: Crònica d'una odissea


(...)


--
Salut i consciència!

Jordi

www.sossagradafamilia.org
http://youtube.com/sossagradafamilia

:: http://www.jordibilbeny.com/
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres