Blogia
Máximo Kinast Avilés

BARCELONA: LA PRIVATITZACIÒ DE LA DIAGONAL

 

He rebut aquesta informació de l’arquitecta Ada Llorens.

La Diagonal, amb la Gran Via, les Rondes i, més intermitentment, la Travessera de Gràcia, sustenta la xarxa principal de connexió interurbana de Barcelona amb la regió metropolitana, Espanya i França.

 

Dona pas cada dia a més de 100 mil vehicles, una de les intensitats de trànsit més altes de Catalunya, amb un dels índex més baixos d’accidentalitat, una presència comercial de les més prestigioses del país, una convivència prou bona amb el vianant i un alt grau de satisfacció dels veïns residents. Quatre fileres d’arbres proporcionen la millor absorció de CO2 de totes les vies semblants. La única queixa que es sent es el ròssec entre vianants i bicicletes als passejos laterals, i deterioraments puntuals, de fàcil solució.

 

És doncs una prioritat transformar-la sencera, ara? Cal entendre bé el perquè de tot plegat. Ningú pot discutir els grans principis de l’urbanisme modern, subscrits pels experts i governs de tot el món, des de la declaració de Hannover 2000 fins el decàleg de Richard Rogers pel govern anglès, que exigeixen reduir al mínim viable la circulació en automòbil, elèctric o no, fomentant la mobilitat en transport públic. Però cap ciutat fins avui ha pretès començar aquesta transformació per una artèria principal!

 

Es als carrers menors, que conformen l’accessibilitat domèstica, on es delimiten zones peatonalitzades o zones 30 (km/h). L’Eixample, dimensionat en origen per una mobilitat en carro, ja acusa prou la fatiga de la pressió rodada. Desbordar més de 100mil automòbils/dia d’una artèria cap un barri, sobre els carrers Provença, Mallorca, València i Consell de Cent, els únics que, paral·lels al mar, poden assumir una funció similar, requeriria com a mínim un càlcul previ de simulació d’impacte.

 

No es pot discutir de projecte sense haver pactat el concepte, que per la Diagonal es basa en 3 punts:

 

El 1er és si convertir l’Eixample en una gran xarxa central de trànsit rodat massiu, o bé en un barri de zones 30, en bosses de 3x3 illes, segons el model Cerdà primigeni, recuperat fa poc per l’Agència d’Ecologia Urbana, amb carrers intermigs tipus Enric Granados, prou funcional i agradable.

 

El 2ºn és cóm absorbir la pol·lució atmosfèrica derivada de la tala massiva de la quàdruple fila de plàtans centenaris i palmeres, quina superfície de copes d’unes 60Has equival a 6 grans parcs, durant el temps de les obres i fins el creixement dels nous arbres, pel que caldran uns 12 anys.

 

El 3er i crucial és la modalitat del transport públic que triem: Tramvia, Metro o Bus. A part de les enormes conseqüències sobre la semaforització de tot el Centre, les opcions A i B només dediquen 2 carrils al Tramvia, el Bus queda expulsat!

 

Perquè? Avui, l’ATM gestiona el cobrament dels bitllets, amb aparença de servei públic; però desprès, la recaptació conjunta es reparteix proporcionalment als usuaris dels ens integrants, siguin públics com Renfe, FGC i TMB, o privats a qui l’ATM atorga concessions, com el Bus a l’aeroport i el Tramvia del Llobregat i del Besòs: TRAM S.A. Però el capital de TRAM S.A. es privat en un 77%: Alstom 20,25%, Fomento de Construcciones y Contratas 19,3%, COMSA 12,4%, Acciona 10,48%, MARFINA 10%, DETREN 4,8%. Els ens públics FCG i Operadora del Tramvia metropolità, només hi tenen participacions. Tant si guanya A com B, uns 50 milions de bitllets anuals es transvasaran del Bus a TRAM S.A., imperceptiblement pels usuaris, doncs comprarem la mateixa T10 o bitllet, on no es veu a qui els paguem.

 

Volem restar uns 50 milions d’€/any de la recaptació de TMB, de propietat i gestió pública controlable, detraient-los al benefici de les nostres arques, i regalar-los a la gestora privada TRAM S.A.? Volem cedir-li 30 kms de carril públic, donar-li 15 Has públiques a explotació privada permanent, pagant només l’obra, que equival a la facturació d’un sol any? Un regal prou gran com per pagar la campanya de propaganda-participació, uns 3 milions d’Euros, i en plena crisi!

 

Podrem garantir desprès la viabilitat econòmica del sistema públic de transport metropolità sense aquests excedents en les línies rendibles, que compensen les deficitàries? O també privatitzaran aquestes? El debat públic sobre una artèria principal com la Diagonal no pot ser sobre decoració, ha de ser sobre urbanisme: estructura territorial de mobilitat, impacte sobre barris afectats, impacte atmosfèric, costos col·laterals, qui paga què.

 

Excepte que encobertament se'ns estigui plebiscitant, sí o sí, tant a A com a B, un parti pris:


La privatització de la Diagonal.

Ada Llorens.


Arquitecta, urbanista, paisatgista


Ara sabeu perquè cal que del 10 al 16 de maig voteu, anant-t’hi o des de casa a http://ww.bcn.cat/diagonal.



EL PERQUÈ DE LA DIAGONAL: UN PASTÍS DE 50M€

La ciutadania té dret a votar, en el cas d’una artèria principal propietat nostra com la Diagonal, no sobre la decoració, sinó sobre l’urbanisme: estructura territorial de mobilitat, impacte sobre barris afectats, impacte atmosfèric, agents urbans implicats, costos col·laterals, qui paga què. No es pot aprovar un projecte sense debatre abans el concepte, que en essència té 3 punts:

 

1er. Volem abocar els més de 100mil automòbils/dia que avui passen per la Diagonal cap els ja saturats carrers de Rosselló, Provença, Mallorca i Consell de Cent? Es més important pacificar el trànsit d’una artèria vertebradora territorial, convertint l’Eixample en una xarxa de trànsit rodat massiu? O es millor pacificar el trànsit en un barri cada cop més residencial, on el comerç de centralitat minva, aprop de les finestres on la gent dorm, segons el model Cerdà primigeni, recuperat fa poc per l’Agència d’Ecologia Urbana, formant bosses de 3x3 illes de zones 30 (Kms/h) amb carrers tipus Enric Granados, prou funcional i agradable?

 

2on. Cóm absorbir l’impacte atmosfèric de la tala massiva de la quàdruple filera de palmeres i plàtans centenaris, quina superfície de copes equival a 6 grans parcs, unes 60Has de verd, durant el temps de les obres i fins el creixement dels nous arbres, pel que caldran 12 anys?

 

3er i crucial: quina modalitat de transport convé més als ciutadans? Tramvia, Metro o Bus, doncs aquests determinen la forma. Amb enormes canvis induïts sobre la semaforització de tot el Centre, les opcions municipals A i B dediquen 2 carrils només al Tramvia, el Metro ni es considera, i el Bus queda expulsat!

 

Tant si guanya A com B, uns 50 milions de bitllets anuals es transvasaran del Bus a TRAM S.A., imperceptiblement pels usuaris, doncs comprarem la mateixa T10 o bitllet, on no es veu a qui els paguem.

 

Perquè? Avui, l’ATM cobra unificadament els bitllets, amb aparença de servei públic; però desprès, la recaptació es reparteix proporcionalment als respectius usuaris entre els ens integrants, siguin públics: Renfe, FGC i TMB,

o els privats a qui l’ATM ha donat concessions, com p.ex. el Tramvía del Llobregat i el Besòs: TRAM S.A.

 

Però el capital de TRAM S.A. es 77%privat: Alstom 20,25%; Fomento de Construcciones y Contratas 19,3%; COMSA 12,4%; Acciona 10,48%; MARFINA 10%; DETREN 4,8%. Es aquest el perquè de tot plegat?

 

Acceptarem detraure uns 50 milions d’€/any de la recaptació de TMB, de proprietat i gestió nostra controlable, per regalar-los a la gestora privada TRAM S.A.? Li cedirem gratis 30kms de carril, 15 Has públiques, per explotació privada permanent, a canvi només del cost de l’obra, que equival a la facturació d’un sol any?

 

Es tracta d’un regal prou gran a un grup de multinacionals i grans constructores, que justifica els 3M€ de l’enorme propaganda, i en plena crisi! Un regal que necessita l’aval majoritari per ser legítim.

 

Però hi ha més: podrem garantir desprès la viabilitat econòmica del sistema públic de transport metropolità sense aquests excedents en les línies rendibles, que compensen les línies deficitàries? O també privatitzaran aquestes?

 

Excepte que se'ns estigui plebiscitant, encobertament, tant a A com a B, un parti pris municipal:


La privatització de la Diagonal.

Ada Llorens.


Arquitecta, urbanista, paisatgista.


Si us plau,

envieu aquesta informació important als vostres amics barcelonins.

Demaneu-los que vagin sens falta a votar els dies 10 a 16 de maig als punts que l'Ajuntament disposarà, o desde casa a http://www.bcn.cat/diagonal.

I que ho reenvíin a temps a tothom.


Ada Llorens
--

   La unió fa la força.
Les grans empreses es fan no amb la força, sinó perseverant.

------
Jordi Borràs Alabern (Manresa, Bages, Catalunya/Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer)


::::::::::::::::::::::::::::::

:::

http://www.lavanguardia.es/participacion/noticias/20100322/53898904956/no-a-la-transformacion-de-la-avenida-diagonal-la-vanguardia-barcelona-hereu-ciudad-condal-pilar-raho.html

LaVanguardia.es

REFERENDUM POR LA DIAGONAL

'No' a la reforma de la Avenida Diagonal

La reforma suscita recelos entre los usuarios de La Vanguardia.es y la mayoría la considera innecesaria y ve que la Diagonal "ya está bien como está ahora"


Miriam Barroso y Toni Rubies | 22/03/2010 | Actualizada a las 13:33h | Participación


"Mientras no se amplíen los carriles de circulación de las rondas de Barcelona, no creo viable una modificación de la Diagonal". Es la opinión de "Pelayo", un usuario que comenta la noticia desde Barcelona. El 'No' a la reforma de la Avenida Diagonal es claramente mayoritario entre las opiniones de los usuarios que se recogen en La Vanguardia.es.  Y es que todos los barceloneses mayores de 16 años (un total de 1,42 millones de barceloneses están llamados a votar) tienen una cita entre los días 10 y 16 de mayo de 2010. Se trata de decidir qué prefieren los ciudadanos respecto a las opciones de transformación de la Diagonal.

La mayoría no cree necesaria esta reforma, una idea que se ve reforzada dado el  gasto que supondría realizarla. Este es otro de los principales aspectos que critican los lectores: el elevado coste de la consulta, ya que saldrá cara: 2 millones de euros, o "el coste de la democracia" según afirmó Hereu. Y eso por no hablar del teórico coste que, de llevarse a cabo, supondría la faraónica transformación: unos 70 millones de euros de partida costarían las obras. Son dos las opciones propuestas por el consistorio barcelonés para la reforma de la Diagonal. Una de las dos, o mantener la Avenida tal y como está actualmente. La opción A propone conservar el modelo bulevar actual, hecho que significaría no mover los árboles, para reducir el tráfico privado a dos carriles por dirección (de los cinco actuales). La opción B contempla, además de la reducción de coches, la creación de una rambla en el centro que conlleva trasladar los árboles; en este caso el tranvía circularía a ambos lados de la zona peatonal.

"No hace falta"

De entre las opciones anunciadas por el alcalde, Jordi Hereu, sólo la tercera (dejar la Diagonal tal y como está) convence a la mayoría de los usuarios. Las opiniones vertidas por los usuarios en las noticias de LV.es ponen de manifiesto una clara postura de apoyo a la tercera opción propuesta como solución para la Avenida Diagonal. Por otro lado, la encuesta de La Vanguardia.es aboga por no tocar la Diagonal. Eso es lo que quieren la mayoría de los participantes en las encuestas realizadas por La Vanguardia. Un 86% de los participantes han respondido que no es necesaria esta reforma urbanística, contra un 13% que si que la cree conveniente.

Muchas son las opiniones tras la consulta ciudadana anunciada por Hereu. Los hay que piensan que primero hay que acabar lo que hay empezado, refiriéndose a las obras de la plaza Lesseps; muchos se preguntan qué harán con los coches, ya que hablamos de una de las avenidas con más tráfico, de las principales arterias de la Ciudad Condal; y sobre el hecho de utilizar el tranvía como transporte público, la mayoría no lo ve con buenos ojos ya que se habla de un medio de viajar muy lento, los lectores proponen no realizar obras de transformación de la Diagonal e invertir más en la mejora del tranvía. 

La capacidad de los jóvenes para decidir

"¿Somos expertos en urbanismo? ¿Sabemos qué hacer con el desvío de coches que implicará? ¿Tenemos los datos para decidir, más allá de posicionarnos folklóricamente?", estas son las preguntas que hace Pilar Rahola en su artículo "Populismo en la Diagonal". En él se plantea si es sensato llevar a cabo un referéndum en el que la mayoría de la población no es experta en urbanismo, y muchísimo menos los adolescentes. Haciendo un balance global de la participación por parte de los lectores en base al resultado de las encuestas y los comentarios de las noticias, los resultados son evidentes: la mayoría no cree que sea necesaria una reforma de tal envergadura que además supone un gasto económico tan elevado, más en tiempos de crisis. Así las cosas, la conclusión general es que los lectores de La Vanguardia.es no tocarían la avenida y la dejarían como está.

 

overlay
Vea las propuestas de reforma de la Diagonal Redacción / Ajuntament Barcelona

 

LOS PREPARATIVOS DE LA CONSULTA

Cajeros automáticos para una participación honrosa

El proceso de consulta de la Diagonal, contando la implantación del voto electrónico, le costará al Ayuntamiento no menos de 2 millones de euros, según reconoció el pasado enero el primer teniente de alcalde, Carles Martí, en respuesta a una pregunta formulada en comisión por el PP. En marzo, cuando ya se conozcan las dos opciones de nueva Diagonal que se someterán a votación del 10 al 16 de mayo, se abrirá un periodo de exposición del censo electoral (podrán participar todas las personas empadronadas en Barcelona a 31 de diciembre del 2009 y mayores de 16 años), y entre el 19 y el 22 de abril se llevará a cabo una prueba piloto del sistema de voto electrónico en la que intervendrán unos 200 barceloneses. Este experimento llega con retraso, ya que inicialmente se había previsto para este mes de febrero. En este momento la principal preocupación del gobierno municipal es conseguir a toda costa unos niveles honrosos de participación en la consulta. Uno de los objetivos es cerrar acuerdos con el mayor número de entidades bancarias y de ahorro para que, a través de una aplicación, se pueda votar a través de sus cajeros automáticos.

 

MÁS INFORMACIÓN

--
Salut i independència!

Jordi

www.sossagradafamilia.org
http://youtube.com/sossagradafamilia

:: http://www.jordibilbeny.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres